Els líders demòcrates demanaran a la gent del seu voltant una opinió honesta i valoraran els seus consells, això és fantàstic per a la moral i la cooperació, però recordeu, si hi ha una decisió urgent a prendre… Preneu-la! No perdeu el temps preguntant a tothom què en pensa!

Els bons líders democràtics… Demanen l’opinió als companys de feina pertinents abans de prendre una decisió important. Reconeixen quan algú altre té una gran idea. Són totalment responsables de la decisió final i dels seus resultats.

Els mals líders democràtics… Demanen l’opinió a tothom, fins i tot en assumptes no relacionats. S’atribueixen les idees dels altres quan les coses surten bé, però quan fracassen, immediatament culpen a qui hagi tingut la idea. Et demanaran l’opinió però sempre l’ignoraran.

Els líders autocràtics solen ser molt capaços, tossuts i fan tot el que consideren necessari per aconseguir un objectiu, això és útil per a empreses de ritme ràpid i altament competitives, però pot crear un ambient hostil en llocs de treball on la cooperació és essencial.

Els bons líders autocràtics… tenen una àmplia experiència i formació, per la qual cosa són bons prenent decisions, no et demanaran la teva opinió però sí que et poden demanar fets, per exemple: què és el pitjor que podria passar si…?

Mals líders autocràtics… Tenen poca o cap experiència i formació i prendran decisions precipitades sense importar-los els pitjors resultats possibles. De vegades demanaran l’opinió de tot l’equip, però només per saber qui està d’acord amb la seva voluntat i qui està en contra.

Als líders empàtics els encanta prendre decisions basades en l’instint. Semblen tenir un sisè sentit i bona intuïció pel que fa als altres. Es preocupen per les habilitats socials, el benestar i el desenvolupament, i poden prioritzar les esperances, els somnis i els objectius dels seus empleats a l’hora de formar-los i guiar-los. Això és fantàstic per a institucions sense terminis crítics o per a empleats que han de mantenir una actitud positiva mentre treballen amb els clients.

Els bons líders empàtics… identificaran les habilitats i els punts febles dels seus empleats i els formaran en conseqüència. Són comprensius i creuen en les segones oportunitats, però són assertius a l’hora d’explicar com completar una tasca. Pensen que qualsevol persona pot completar totes les tasques amb prou formació i orientació. Projecten positivitat i són molt accessibles, de manera que és probable que els seus empleats comparteixin els seus propis sentiments de frustració o estrès relacionat amb la feina.

Els mals líders empàtics… Demanaran a tots els seus empleats que facin exactament la mateixa formació. Són dolents a l’hora d’explicar com fer una tasca i no poden amagar la seva frustració cada vegada que els seus empleats cometen un error. S’asseguren que els seus empleats siguin conscients de com de preocupats o estressats se senten cada dia.

Els líders autoexigents i lògics els encanta mesurar el rendiment i prendre decisions basades en dades. Pensen que cal trobar la persona perfecta per a una feina determinada i, de vegades, és més fàcil contractar algú que ja sap com fer les coses en lloc de formar algú durant anys.

Bons líders estratègics… Són recelosos i perspicaços, identificaran les habilitats i els punts febles dels seus empleats i els assignaran a la millor àrea possible. Valoren les habilitats dures i oferiran molta formació als seus empleats. Potser no són bons en les relacions personals, però intentaran resoldre qualsevol problema el més ràpidament possible.

Mals líders estratègics… Són crèduls i no verifiquen si algú té la formació adequada per a una tasca. Pensen que els seus empleats estan plenament qualificats per a la seva feina i no necessitaran cap formació addicional. Són dolents a l’hora de prioritzar i pensen que urgent significa el mateix que important. Perdran molt de temps demanant als empleats informes de progrés i reunions constants.

Els líders transformadors poden promoure un canvi ràpid i la lleialtat empoderant els seus empleats. Ser capaç d’inspirar els altres és una habilitat fabulosa i els líders idealistes excel·leixen en això… Però, estan construint una fortalesa poderosa o un castell de cartes fràgil?

Bons líders transformadors… Es convertiran en un model a seguir alineat amb la visió de l’empresa. Són bons presentant petits reptes i estimulant intel·lectualment. Et faran sentir únic i indispensable per aconseguir un objectiu. Tenen objectius clars a llarg termini i s’asseguren de tenir tot el que necessiten per aconseguir-los.

Els mals líders transformadors… Demanen als seus empleats que pensin i es comportin d’una determinada manera mentre que ells fan el contrari. No tenen objectius clars o els poden canviar molt sovint. No els importa si els falten recursos importants o una planificació detallada abans de començar el projecte. Diran a tothom que «la seva porta sempre està oberta», però després demanaran als seus ajudants que evitin que la gent els molesti.

Les persones conscients són molt bones en la gestió de recursos i temps amb objectius mesurables a curt termini, per la qual cosa un líder transaccional té un enfocament molt directe: fes aquesta feina i rep aquest pagament o recompensa, si ho espatlles, rebràs un càstig.

Bons líders transaccionals… Els agrada l’eficiència i recompensaran els treballadors que aconsegueixen els millors resultats amb menys recursos. Són excel·lents a l’hora de mantenir l’statu quo i aconseguir resultats consistents en múltiples tasques. Proporcionen una cadena de comandament clara i les expectatives per a cada membre de l’equip. Són els primers a arribar i els últims a deixar la feina.

Mals líders transaccionals… Presentaran objectius impossibles i castigaran tots els empleats que no els aconsegueixin. Obtenen resultats diversos fins i tot amb tasques senzilles i repetitives. Esperen que les tasques es completin sense detallar les responsabilitats i els límits de cada membre de l’equip. Són els últims a arribar i els primers a marxar de la feina.

A la gent estricta li encanta tenir procediments detallats i cenyir-se a un horari, el lideratge burocràtic és ideal per a tasques repetitives en una corporació eficient i estable… Però, hi ha espai per a la llibertat i la creativitat?

Els bons líders burocràtics… Tractaran tothom de la mateixa manera, sense afavorir ni maltractar ningú. Entenen que les empreses necessiten evolucionar i acceptaran qualsevol idea de millora sempre que els seus respectius líders l’aprovin. Són honestos i mai incomplirien les normes per un suborn. Assumiran les seves pròpies responsabilitats sense interferir amb els companys de feina o els empleats.

Els mals líders burocràtics… Sovint tindran un petit grup d’empleats preferits que poden incomplir les normes sense ser castigats. S’adheriran al procediment oficial fins i tot si algú troba una manera millor de completar una tasca. Els encanten els suborns i fer xantatge als companys de feina. Perdran molt de temps microgestionant les tasques de tothom.

El lideratge flexible sovint s’anomena «Laissez-faire», que en francès significa «deixar-ho ser». És una manera de descriure els líders relaxats que estimen la llibertat i la creativitat, no els importen les normes, els horaris o els procediments sempre que s’aconsegueixin els objectius… Però poden tenir dificultats per gestionar equips més grans amb responsabilitats complexes.

Bons líders flexibles… Confien en els seus empleats però verifiquen el seu progrés en els temps adequats. Promouen un ambient amable però respectuós i intervenen sempre que hi ha problemes. Permeten que els seus empleats experimentin però comparteixen la responsabilitat quan les coses van malament.

Mals líders flexibles… No estan segurs de qui és el responsable de cada tasca, per la qual cosa no reconeixen qui és un bon o un mal treballador. Eviten discussions i permeten que els problemes s’agreugin sense acceptar la responsabilitat directa.